UN SENYOR MOLT VELL AMB UNES ALES ENORMES

Gracias a la página WEB “LITERATURA US, podemos disfrutar de este cuento phttp://www.literatura.us/garciamarquez/enormes.html
Gabriel García Márquez
(Aracataca, Colombia 1928—)

DSC03796

Al tercer dia de pluja havien matat tants crancs dins de la casa, que Pelayo va haver de travessar el seu pati negat per tirar-los al mar, doncs el nen nounat havia passat la nit amb febres i es pensava que era causa de la pestilència. El món estava trist des del dimarts. El cel i el mar eren una mateixa cosa de cendra, i les sorres de la platja, que al març fulgurant com a pols de foc, s’havien convertit en un brou de llot i mariscs pudrir. La llum era tan mansa al migdia, que quan Pelayo tornava a la casa després d’haver tirat els crancs, li va costar treball veure què era el que es movia i es queixava en el fons del pati. Va haver d’apropar-se molt per descobrir que era un home vell, que estava tombat de cap per a avall en el fanguer, i malgrat els seus grans esforços no podia aixecar-se, perquè l’hi impedien les seves enormes ales.
Espantat per aquell malson, Pelayo va córrer a la recerca d’Elisenda, la seva dona, que estava posant-li comprimides al nen malalt, i la va portar fins al fons del pati. Tots dos van observar el cos caigut amb un callat estupor. Estava vestit com un drapaire. Li quedaven amb prou feines unes filagarsas descolorides en el crani pelat i molt poques dents en la boca, i la seva lamentòs-osa condició de besavi ensopado ho hi havia desproveït de tota grandesa. Les seves ales de omit gran, brutes i mitjà plomades, estaven encallades per a sempre en el llotós. Tant ho van observar, i amb tanta atenció, que Pelayo i Elisenda es van sobreposar molt ràpid de la sorpresa i van acabar per a trobar-ho familiar. Llavors es van atrevir a parlar-li, i ell els va contestar en un dialecte incomprensible però amb una bona veu de navegant. Va ser així com van passar per a alt l’inconvenient de les ales, i van concloure amb molt bon judici que eranàufrag solitari d’alguna nau estrangera abatuda pel temporal. No obstant això, van cridar perquè ho veiés a una veïna que sabia totes les coses de la vida i la mort, i a ella li va bastar amb una mirada per a treure’ls de l’error.
— És un àngel –els va dir—. Segur que venia pel nen, però el pobre està tan vell que ho ha tombat la pluja.
L’endemà tothom sabia que a casa de Pelayo tenien captiu un àngel de carn i os. Contra el criteri de la veïna sàvia, per qui els àngels d’aquests temps eren supervivents fugitius d’una conspiració celestial, no havien tingut cor per a matar-ho a bastonades. Pelayo va estar vigilant-ho tota la tarda des de la cuina, armat amb un garrot d’agutzil, i abans de ficar-se al llit ho va treure a ròssec del avall i ho va tancar amb les gallines en el galliner il·luminat. A mitjanit, quan va acabar la pluja, Pelayo i Elisenda seguien matant crancs. Poc després el nen va despertar sense febre i amb desitjos de menjar. Llavors es van sentir magnànims i van decidir posar a l’àngel en una bassa amb aigua dolça i provisions per a tres dies, i abandonar-ho a la seva sort en “altamar”. Però quan van sortir al pati amb les primeres llums, van trobar a tot el veïnat enfront del galliner, enjozant amb l’àngel sense la menor devoció i tirant-li coses de menjar pels buits dels filats, com si no fos una criatura sobrenatural sinó un animal de circ.
El pare Gonzaga va arribar abans de les set alarmat per a la desproporció de la notícia. A aquesta hora ja havien acudit curiosos menys frívols que els de el clarejar, i havien fet tota classe de conjectures sobre l’avenir del captiu. Els més simples pensaven que seria nomenat alcalde del món. Uns altres, d’esperit més aspre, suposaven que seria ascendit a general de cinc estels perquè guanyés totes les guerres. Alguns visionaris esperaven que fos conservat com a semental per implantar a la terra una estirp d’homes alat-dos i savis que es fessin càrrec de l’Univers. Però el pare Gonzaga, abans de ser guareix, havia estat llenyataire massís. Apuntat als filats va repassar un instant el seu catecisme, i encara va demanar que li obrissin la porta per a examinar de prop d’aquell home de llàstima que més semblava una enorme gallina decrèpita entre les gallines esbalaeixes. Estava tirat en un racó, assecant-se al sol les ales esteses, entre les peles de fruita i les sobres de desdejunis que li havien tirat els matiner. Aliè a les impertinències del món, amb prou feines si va aixecar els seus ulls de anticuari i va murmurar alguna cosa en el seu dialecte quan el pare Gonzaga va entrar en el galliner i li va donar els bon dia en llatí. El rector va tenir la primera sospita de impostura en comprovar que no entenia la llengua de Déu ni sabia saludar als seus ministres. Després va observar que vist d’a prop resultava massa humà: tenia una insuportable olor d’intempèrie, el revés de les ales sembrat d’algues parasits i les plomes majors maltractades per a vents terrestres, i gens de la seva naturalesa miserable estava d’acord amb la dignitat dels àngels. Llavors va abandonar el galliner, i amb un breu sermó va prevenir als curiosos contra els riscos de la ingenuïtat. Els va recordar que el dimoni tenia el mal costum de recórrer a artificis de carnestoltes per confondre als incautes. Va argumentar que si les ales no eren l’element essencial per determinar les diferències entre un esparver i un aeroplà, molt menys podien ser-ho per reconèixer als àngels. No obstant això, va prometre escriure una carta al seu bisbe, perquè aquest escrivís una altra al Summe Pontífex, de manera que el veredicte final vingués dels tribunals més alts. Continuar llegint

DE TORNADA AL COL·LE ….

DSC03793DSC03792DSC03786

La Bolsera t’ofereix diversos articles perquè facis les manualitats més peculiars en el teu any escolar, tenim “animalitos” de granja perquè els pintis al teu gust; com: gats, rucs, mussols, galls i gallines i per a descomptat els ous, cignes i el millor és que hi ha molt material perquè facis el teu els animals preferits, o els que se t’ocorrin.

DSC03790DSC03785DSC03780 Continuar llegint

FER UN PASTÍS!!!

DSC03771

Feixos aquests pastissos tan extraordinaris, que tothom et felicita i et demanen que facis més; o quan s’organitza una festa sempre has de fer el pastís Tu…

Perquè la teva tasca (que la fas amb molt afecte) no sigui complicada a l’hora d’usar el motlle, poc ens agrada rentar, posar-ho en una safata i transportar-ho; La Bolsera et feta una mà en tots aquests articles que necessites: Motlles d’un sol ús, safates ja amb la blonda i la caixa en cartró o plàstic dur per transportar-los, la teva tasca serà més fàcil. Continuar llegint

RELATS CURTS DEL MÓN (SELECCIÓ JORGE L. BORGES I ADOLFO BIOY CASARES)

Buscant alguna cosa agradable per a passar aquest “*finde” hem trobat aquestes meravellosos narracions en Internet, per als nostres clients i seguidors, ja que ens ho han demanat; els regalem aquests relats curts però molt interessants, seleccionats http://www.taringa.net/posts/arte/15121147/Cuentos-breves-y-extraordinarios—Jorge-Luis-Borges.html

1245

LA SENTÈNCIA

Aquella nit, en l’hora de la rata, l’emperador va somiar que havia sortit del seu palau i que en la foscor caminava pel jardí, sota els arbres en flor. Alguna cosa es va agenollar als seus peus i li va demanar empara. L’emperador va accedir; el *suplicante va dir que era un drac i que els astres li havien revelat que l’endemà, abans de la caiguda de la nit, *Wei *Cheng, ministre de l’emperador, li tallaria el cap. En el somni, l’emperador va jurar protegir-ho.
En despertar-se, l’emperador va preguntar per *Wei *Cheng. Li van dir que no estava en el palau; l’emperador ho va manar buscar i ho va tenir atrafegat el dia sencer, perquè no matés al drac, i cap al vesprejar li va proposar que juguessin als escacs. La partida era llarga, el ministre estava cansat i es va quedar dormit.
Un baluern va commoure la terra. Poc després van irrompre dos capitans que portaven un immens cap de drac xopada en sang. La van llançar als peus de l’emperador i van cridar:
-Va caure del cel.
*Wei *Cheng, que havia despertat, ho va mirar amb perplexitat i va observar:
-Que rar, jo vaig somiar que matava a un drac així.
*Wu *Ch’*eng-en (c. 1505-c. 1580).

Continuar llegint

A… DEGUSTAR!

 

G_webfestes-744webfestes-737Sabem que cuines de meravella i que fas les teves pròpies receptes, i que les postres et queden d’infart. Llavors perquè no fas reunions de webfestes-733degustació amb els teus amics, familiars i veïnsAra que estem a l’estiu, tindràs temps perquè provin les delícies que fas; i les diferents combinacions… Quedaràs com el gran “Xef” que ets.
Continuar llegint

LES DISFRESSES D’ANIMALS “MOLAN”!!!

fc_180613_8669 fc_180613_8567fc_180613_8660

La Bolsera ens ha portat una varietat d’accessoris, com: màscares, antifaços, perruques, pintures, orelles, cues etc. per poder disfressar-nos de l’animal que se’ns ocorri, i fer una festa molt curiosa i singular per a aquest estiu. T’atreveixes?. Faràs concursos i moltes fotos per recordar qui és qui. Continuar llegint

PASSAR UN ESTIU……

fc_180613_8496_Ed

A qui no li agradaria pansa un estiu a la capital del món: Nova York?

A qui no li agradaria passar un estiu en el místic Egipte?

A qui no li agradaria passar un estiu a la ciutat Eterna: Roma?

A qui no li agradaria passar un estiu a la ciutat Luz: París?

A qui no li agradaria passar un estiu en la Ciutat Comtal: Barcelona?

No importa la teva destinació, perquè vas on vagis passa’t primer per LA BOLSERA per a omplir les teves maletes de coses “super” especials, boniques i útils!!!!!

PASTISSOS COM L’ARC DE SANT MARTÍ

fc_180613_8713

El “Arc de Sant Martí” va arribar a La Bolsera amb una gamma de llapis alimentosos per decorar els nostres pastissos; fent figures amb el “Fondant”, és tan fàcil que et quedaran iguals als dels professionals ja podràs emprar la teva imaginació per a escriure o dibuixar el que vulguis.. Continuar llegint