EL CORB

Un poema per a l’època
Edgar Allan Poe
(Boston, 1809 – Baltimore, 1849)

http://www.literatura.us/idiomas/eap_cuervo.html

DSC03895
EL CORB

Certa nit infausta, quan, amb la ment cansada,
meditava sobre diversos llibrots de saviesa ancestral
i assentia, adormit, de sobte es va sentir un rasguido,
com si algú molt suaument cridés al meu portal.
“És un visitant-em vaig dir-, que està trucant al portal;
només això i res més. ”
Ah, recordo tan clarament aquell desolat desembre!
Cada espurna resplendent deixava un rastre espectral.
Jo esperava ansiós l’alba, ja que no havia trobat calma
en els meus llibres, ni consol a la pèrdua abismal
d’aquella a qui els àngels Leonor podran trucar
i aquí ningú nomenarà.
Cada cruixit de les cortines purpúries i cetrinas
m’apoderava de nocives dubtes i la meva sobresalt era tal
que, per calmar la meva angoixa vaig repetir amb veu pansida:
“No és sinó un visitant que ha arribat al meu portal;
01:00 tardà visitant esperant al meu portal.
.Només això i res més “.
Mes de sobte em vaig animar i sense vacil · lació vaig parlar:
“Cavaller-vaig dir-, o senyora, em tindreu que disculpar
doncs estava adormit quan vaig sentir el vostre rasguido
i tan suau havia estat el vostre cop al meu portal
que vaig dubtar d’haver sentit … “, i vaig obrir de cop el portal:
només ombres, res més. Continuar llegint

ALGUNA COSA PASSA EN LA BOLSERA ????

DSC03878DSC03880DSC03884

A més de trobar molts articles especialment terrorífics i sons molt inusuals, en LA BOLSERA, hem notat transformacions en el nostre aparador de “LES CALBES BOGES”, vam seguir investigant i totes les proves ens porten al mateix…. ja s’apropa el “HALLOWEEN”

DSC03885

ENS HAN ARRIBAT CAIXES “XULISIMASS”

DSC03819Les pots aconseguir en LA BOLSERA. Hi ha de moltes DSC03818grandàries, formes, colors. T’imagines un vestidor amb un joc d’aquestes caixes; especialment les rodones, on podràs guardar i conservar com a nous els teus tocats, barrets, perruques. Les Bruses i vestits de seda en les quadrades més grans… et duraran per sempre; perquè sempre tenim alguna peça o accessori que volem conservar i que millor que un joc com aquests. Les pots comprar també per unitats. Continuar llegint

“FOTO CALL”… L’ÚLTIM EN LA BOLSERA

“FOTO COOL” És l’últim que s’aquesta utilitzant per a les teves celebracions. Es tracta d’un petit teló temàtic per fer fotos, semblat al que es fan els famosos per patrocinar alguna empresa. S’utilitza especialment en celebracions dedicades a un tema específic, els convidats es prenen variades fotos i queden molt bé com a record. LA BOLSERA pionera en aquest sistema t’ofereix una varietat considerable d’articles perquè el teu mateix t’ho “muntis” amb la idea que més et vingui de gust.

Hem fet un muntatge estilo “Gòtic” però el teu pots fer la teva celebració “temàtica” només has de venir a LA BOLSERA i escollir una mica d’aquí d’allà, deixar volar la teva imaginació i tindràs llest la teva “FOTO COOL”. Serà molt divertit i la passaràs molt bé amb la teva família i amics. Continuar llegint

DSC03830DSC03838DSC03841

LA TARDOR

DSC03814DSC03813Època per reprendre la nostra vida, després de l’ardu estiu, preparar-nos per a la resta de l’any. Època també propicia per a la meditació i donar-li un bon respir a la nostra ànima, inclusivament, gaudir del colorit que ens ofereix la naturalesa i ens convida a trobar-nos amb nosaltres mateixos.. La Bolsera, compta amb un assortiment d’articles apropiats per a aquesta temporada, perquè decoris, el teu negoci, casa o el teu petit racó preferit on podràs meditar o fer el que més et vingui de gust. Continuar llegint

UN SENYOR MOLT VELL AMB UNES ALES ENORMES

Gracias a la página WEB “LITERATURA US, podemos disfrutar de este cuento phttp://www.literatura.us/garciamarquez/enormes.html
Gabriel García Márquez
(Aracataca, Colombia 1928—)

DSC03796

Al tercer dia de pluja havien matat tants crancs dins de la casa, que Pelayo va haver de travessar el seu pati negat per tirar-los al mar, doncs el nen nounat havia passat la nit amb febres i es pensava que era causa de la pestilència. El món estava trist des del dimarts. El cel i el mar eren una mateixa cosa de cendra, i les sorres de la platja, que al març fulgurant com a pols de foc, s’havien convertit en un brou de llot i mariscs pudrir. La llum era tan mansa al migdia, que quan Pelayo tornava a la casa després d’haver tirat els crancs, li va costar treball veure què era el que es movia i es queixava en el fons del pati. Va haver d’apropar-se molt per descobrir que era un home vell, que estava tombat de cap per a avall en el fanguer, i malgrat els seus grans esforços no podia aixecar-se, perquè l’hi impedien les seves enormes ales.
Espantat per aquell malson, Pelayo va córrer a la recerca d’Elisenda, la seva dona, que estava posant-li comprimides al nen malalt, i la va portar fins al fons del pati. Tots dos van observar el cos caigut amb un callat estupor. Estava vestit com un drapaire. Li quedaven amb prou feines unes filagarsas descolorides en el crani pelat i molt poques dents en la boca, i la seva lamentòs-osa condició de besavi ensopado ho hi havia desproveït de tota grandesa. Les seves ales de omit gran, brutes i mitjà plomades, estaven encallades per a sempre en el llotós. Tant ho van observar, i amb tanta atenció, que Pelayo i Elisenda es van sobreposar molt ràpid de la sorpresa i van acabar per a trobar-ho familiar. Llavors es van atrevir a parlar-li, i ell els va contestar en un dialecte incomprensible però amb una bona veu de navegant. Va ser així com van passar per a alt l’inconvenient de les ales, i van concloure amb molt bon judici que eranàufrag solitari d’alguna nau estrangera abatuda pel temporal. No obstant això, van cridar perquè ho veiés a una veïna que sabia totes les coses de la vida i la mort, i a ella li va bastar amb una mirada per a treure’ls de l’error.
— És un àngel –els va dir—. Segur que venia pel nen, però el pobre està tan vell que ho ha tombat la pluja.
L’endemà tothom sabia que a casa de Pelayo tenien captiu un àngel de carn i os. Contra el criteri de la veïna sàvia, per qui els àngels d’aquests temps eren supervivents fugitius d’una conspiració celestial, no havien tingut cor per a matar-ho a bastonades. Pelayo va estar vigilant-ho tota la tarda des de la cuina, armat amb un garrot d’agutzil, i abans de ficar-se al llit ho va treure a ròssec del avall i ho va tancar amb les gallines en el galliner il·luminat. A mitjanit, quan va acabar la pluja, Pelayo i Elisenda seguien matant crancs. Poc després el nen va despertar sense febre i amb desitjos de menjar. Llavors es van sentir magnànims i van decidir posar a l’àngel en una bassa amb aigua dolça i provisions per a tres dies, i abandonar-ho a la seva sort en “altamar”. Però quan van sortir al pati amb les primeres llums, van trobar a tot el veïnat enfront del galliner, enjozant amb l’àngel sense la menor devoció i tirant-li coses de menjar pels buits dels filats, com si no fos una criatura sobrenatural sinó un animal de circ.
El pare Gonzaga va arribar abans de les set alarmat per a la desproporció de la notícia. A aquesta hora ja havien acudit curiosos menys frívols que els de el clarejar, i havien fet tota classe de conjectures sobre l’avenir del captiu. Els més simples pensaven que seria nomenat alcalde del món. Uns altres, d’esperit més aspre, suposaven que seria ascendit a general de cinc estels perquè guanyés totes les guerres. Alguns visionaris esperaven que fos conservat com a semental per implantar a la terra una estirp d’homes alat-dos i savis que es fessin càrrec de l’Univers. Però el pare Gonzaga, abans de ser guareix, havia estat llenyataire massís. Apuntat als filats va repassar un instant el seu catecisme, i encara va demanar que li obrissin la porta per a examinar de prop d’aquell home de llàstima que més semblava una enorme gallina decrèpita entre les gallines esbalaeixes. Estava tirat en un racó, assecant-se al sol les ales esteses, entre les peles de fruita i les sobres de desdejunis que li havien tirat els matiner. Aliè a les impertinències del món, amb prou feines si va aixecar els seus ulls de anticuari i va murmurar alguna cosa en el seu dialecte quan el pare Gonzaga va entrar en el galliner i li va donar els bon dia en llatí. El rector va tenir la primera sospita de impostura en comprovar que no entenia la llengua de Déu ni sabia saludar als seus ministres. Després va observar que vist d’a prop resultava massa humà: tenia una insuportable olor d’intempèrie, el revés de les ales sembrat d’algues parasits i les plomes majors maltractades per a vents terrestres, i gens de la seva naturalesa miserable estava d’acord amb la dignitat dels àngels. Llavors va abandonar el galliner, i amb un breu sermó va prevenir als curiosos contra els riscos de la ingenuïtat. Els va recordar que el dimoni tenia el mal costum de recórrer a artificis de carnestoltes per confondre als incautes. Va argumentar que si les ales no eren l’element essencial per determinar les diferències entre un esparver i un aeroplà, molt menys podien ser-ho per reconèixer als àngels. No obstant això, va prometre escriure una carta al seu bisbe, perquè aquest escrivís una altra al Summe Pontífex, de manera que el veredicte final vingués dels tribunals més alts. Continuar llegint

DE TORNADA AL COL·LE ….

DSC03793DSC03792DSC03786

La Bolsera t’ofereix diversos articles perquè facis les manualitats més peculiars en el teu any escolar, tenim “animalitos” de granja perquè els pintis al teu gust; com: gats, rucs, mussols, galls i gallines i per a descomptat els ous, cignes i el millor és que hi ha molt material perquè facis el teu els animals preferits, o els que se t’ocorrin.

DSC03790DSC03785DSC03780 Continuar llegint